BONES FESTES, HA ESTAT UN TRIMESTRE GENIAL!

SE'NS FA CURT PERÒ CONTUNDENT!!

15/11/2016
Avui em "recolectat" tots els sons que teníem i hem practicat amb el guió a sa má.

Hem traballat molt bé :)

Víctor Torres

COM ANEM?

Avui ja hauríem d'anar començant a enregistrar el principi, però com l'altre dia va ser festa, tenim un dia de retard. El que estem fent mes o menys el meu grup, es pasar el guió tècnic a net.

Alejandro Cardona

PAULA ROIG DOCUMENTA EL TREBALL D'AVUI

Gràcies a na Paula Roig aquí tenim les fotografies d'avui.

DIA DE L'ESFORÇ: ESTAM MOLT CONTENTS!

Avui hem estat fent la activitat especial i també hem buscat els sons de l'audio. Ha set un dia molt productiu.  A més,  quasi hem acabat el guió tècnic .

Grup 2: han passat el guió tècnic a l'ordinador i han buscat els sons per  l'audicio. També han treballat molt.

Grup 3: quasi han acabat el guió tecnic i ja tenen els sons per l'enregistrament.

Grup 4: han enregistrat veus i han avançat el guió tècnic. En Marc que és l'especialista en Drive ha ajudat altres grups. N'Amanda ha après a compartir i treballar en Drive.

Avui hem treballat molt i estam tots molt contents!

HA SET UN BON DIA AMB ALEGRIA!

Victor Torres 1r A

TOTS IGUALS, PER IRENE DE 1r A

Na Irene ens vol explicar aquest conflicte familiar... Tots iguals... Ai les herències quants mals de caps ens donen!

Moltíssimes gràcies Irene!

Open Clipart CC0<https://goo.gl/c27o4k>

REPTE ACONSEGUIT: TENIM EL PLÀNOL DEL CENTRE!

Per la nostra activitat sorpresa necessitàvem un planol del centre, per això en Jordi i jo, Hugo, hem hagut d'anar a cap d'estudis a demanar-ne un. Hem hagut de ser molt amables però al final ens l'han donat.

Repte aconseguit!

Hugo

NOVES TASQUES I RESPONSABILITATS

Avui hem avançat encara més en el nostre projecte. Ha arribat el moment de començar amb el guió tècnic i literari.

També alguns grups hem començar a buscar sons a les pàgines web del bloc.

Ens està costant bastant treballar  en grup, ja que cadascú tenim reponsabilitats i tasques distintes que hem de posar en comú contínuament, però ens estam esforçant.

Víctor Roig Torres

RECURSOS SONORS

Sabeu que són els bancs de recursos? Són pàgines web o blocs on podeu trobar material sobre una temàtica específica.

En el vostre projecte és molt important saber on buscar la informació i tenir-la organitzada.

En aquestos enllaços trobareu recursos sonors  i també imatges lliurdes de dret d'autor. Mireu de triar aquells que més adequats siguin pel vostre projecte i guardeu-los en el vostre usb o en una carpeta de Google Drive.

• Efectes sonors Xtec
• Biblioteca de sons Xtec
• Banc d'images i sons INTEF
• Pixabay: imatges CC0
• Flickr: imatges amb diferents llicències Creative Commons

EL DIA DEL MIRACLE, PER MARTA CABELLO ALEMANY DE 1r B

Open Clipart CC0<https://goo.gl/c27o4k>

No deixeu d'escoltar El dia del miracle amb la veu de Marta Cabello Alemnay de 1r B, una gran interpretació, això és sentir les paraules!

JOAN MARC DOCUMENTA EL NOSTRE TREBALL

Gràcies a Joan Marc podem visualitar com hem treballat avui, moltes gràcies Joan Marc!

ACTIVITATS #PUJANOTA

Aquí teniu les tasques voluntàries que compten com a #pujanota. De segur que se'ns acudeixen més!

• Enregistreu una història i envieu-li-la per correu a la professora.
• Envieu a la professora alguna història o conte que us agradi molt i que penseu que no coneix ningú.
• Realitzeu alguna fotografia de la jornada i envieu-li-la a la professora.
• Publiqueu en el bloc durant les hores de classe alguna reflexió o explicar el que estam fent.
• Investigueu sobre l'origen de les rondaies.
• Investigueu sobre els personatges de les rondaies i enviar-li a la professora el resultat.
• Trobeu alguna rondaia d'altres territoris i enviar-li-la a la professora explicant perquè l'heu triada.

QUÈ HEM FET AVUI?

Avui hem fet molta feina, a continuació explicarem tot el que hem fet:

• Lourdes ens ha informat de les dates d'exposició amb convidats i del dia de l'avaluació del projecte:

               - 29 de novembre: exposició i avaluació del projecte.

               - 13 de desembre preparació de l'exposició amb convidats

               - 20 de desembre exposició col·lectiva del nostre projecte

• Hem sigut conscients dels dies de projectes que ens queden. Ens coincideixen dos festius, per tant només tenim 6 dies:

              - 11 d'octubre: elaboració del guió i preparació de tasca sorpresa.

              - 18 d'octubre: elaboració del guió i preparació de tasca sorpresa.

              - 25 d'octubre: elaboració del guió i preparació de tasca sorpresa.

              - 8 de novembre: enregistrament

              - 15 de novembre: enregistrament i muntatge

              - 25 de novembre: enregistrament i muntatge

• A partir d'ara el secretari apuntarà en un full roig els objectius no aconseguits i que han d'estar realitzats el pròxim dia.
• Si editem en el bloc o fem fotografies del projectes i les enviem a la professora ens conten com a activitats #pujanota.
• Ja hi ha experts en algunes tasques:

            

           - Experts en Drive i citació de fotografies digitals: Joan Marc i Amanda.

           - Experts en l'estructura del guió tècnic i literari (un de cada grup): Irene, Arhoa, Marta i Jonathan.

• Tots els grups hem avançat molt en en guió i alguns hem buscat informació per les activitats sorpresa.

PER QUÈ ENS ESCOLTEM DIFERENT?

Estàvem mirant un video de una ficció sonora de una pelicula que es deia "L'illa del tresor", i vàrem comentar que quan enregistràvem un audio de la nostra veu, l'escoltavem diferent a com l'escoltem habitualment.

Ara ho explicaré:

Quan escoltes la teva veu gravada, s'escolta més aguda, com si li faltessin tots els tons greus i la reverberació que fan que la teva veu et soni millor. La raó d'això es troba en el fet que quan parlem, la nostra veu s'inicia en dos camins diferents cap al nostre òrgan del sentit de l'audició, l'òrgan de Corti. Situat de la còclea, dins de l'oïda interna, aquest òrgan és el que s'encarrega de convertir l'energia vibratòria de les ones sonores en energia nerviosa.

El primer camí és el més conegut i, especialment, més tingut en compte: l'extern. El so que surt de la nostra boca és traslladat per l'aire cap a les nostres orelles, i és conduït des del canal auditiu  extern, passant pel timpà i arribant fins a la còclea. Aquest procés és conegut com conducció aèria, però com que la boca està tan propera a cau d'orella, el procés és gairebé instantani. Això es important perquè el segon camí que fa el so fins a la nostra còclea sembla més indirecte.

Quan parlem, a més d'expulsar so cap a fora del nostre cos, també ho estem fent cap a dins, i aquest es transporta a través de la nostra estructura òssia  mitjançant els teixits del cap, que per les seves característiques, reforcen les vibracions de baixa freqüència, que li donen aquest to més greu a la nostra veu. Com és aquesta via la que predomina, nosaltres escoltem el resultat d'aquesta conducció interna del so.

ALEJANDRO CARDONA

ATLANTIS, LA CIUTAT PERDUDA

I en Víctor ens conta aquesta meravellosa i fantàstica història...  Moltes gràcies Víctor!

ATLANTIS: La Ciutat Perduda

Fa molts milers d'anys, aquí, en aquest lloc existia una grandiosa i pròspera Ciutat, amb grans edificis que encara avui dia podem veure encara enderrocats a causa d'un gran cataclisme que va acabar amb aquesta massa de terra.

En aquells dies la famosa princesa adorada per la seva gent es deia Tanit, i posteriorment la història la va convertir en deessa, el seu pare regentava aquest lloc.

Els grans monstres marins coexistien amb aquesta gent ja que mai s'acostaven excessivament a la costa. però van arribar dos enormes masses marines i una més petita.

El monstre es va enamorar ràpidament de la Princesa Tanit i va quedar totalment quiet davant de la Ciutat per poder-la contemplar diàriament.

El petit monstre va quedar adormit als peus d'aquest, i el tercer monstre que era la mare del petit, es va retirar molt trist fins a l'altre costat d'aquest petit mar, avui encara es pot contemplar a la localitat de Calp, anomenat avui "penyal de ifach” i els altres dos, hi són davant, el gran mirant encara cap a on deambulava la Princesa, i el petit adormit enrotllat sota els peus del seu pare, es diuen" es Vedrà i es Vedranell "avui ja convertits en roca, i de la ciutat perduda poc queda d'ella, es poden encara veure petites restes d'aquesta gran i pròspera ciutat, la resta va quedar enfonsat al mar ....

El GEGANT DES VEDRÀ, PER PAULA ROIG DE 1R B

Na Paula Roig ens ha enviat aquesta locució del Gegant des Vedrà i ha inaugurat les activitats #pujanota.

Enhorabona Paula, i molt bona feina!

Open Clipart CC0<https://goo.gl/c27o4k>

EL GUIÓ: POC MATERIAL PERÒ MOLTA IMAGINACIÓ I UN CABÀS DE PACIÈNCIA!

A la ràdio no es pot fer cap programa sense un guió. Si un locutor té molta experiència pot ser suficient un guió mental, no escrit. Ara bé, el nostre cas requereix d'un conjunt d'elements que no permeten res a la improvisació, així que per feina!

Qualsevol guió ha de perseguir:

• Identificar tots els elements del muntatge sonor.
• Ordenar els diferents sons que han d'aparèixer en la producció final (veu, música, efectes i silencis) i preveure els moments en què hi ha concurrència de dos o més sons.
• Assignar a cada so:
  • la durada: 10 segons, un minut...
  • la planificació: en primer pla, en segon pla, de primer pla a segon pla...
  • els efectes que cal aplicar-hi, si escau (canviar to, fer efecte eco...).
  • la manera com apareix i desapareix: fàding inicial, fàdig final...
  • 
    
• El suport d'enregistrament on es troben els sons: la descripció dels suports ha de ser precís.

En el cas de la ràdio, el guió és l'eina que serveix per planificar el programa i preveure el material sonor necessari per a la producció. És fonamental perquè locutors i tècnics s'entenguin. En el nostre cas tots sabrem de tot!

Hi ha, a més, algunes altres consideracions a tenir en compte, com per exemple:

• Un guió ha de ser net i s'ha d'entendre sense excessives dificultats.
• Cal evitar tallar les paraules a final de línia.
• Cal evitar grapar els fulls que el composen, per estalviar sorolls de papers en els enregistraments. Imagineu-vos un locutor de ràdio cercant una pàgina en un plec de folis grapats i la fressa que es pot generar dins del locutori.

Vegeu a la imatge inferior un guió senzill,  amb part literària i part tècnica i escala de temps, amb una interfície molt similar a les pistes d'Audacity, el programa que utilitzarem per enregistrar les nostres ficcions sonores:

TEMPS

VEU/PERSONA

TEXT

MÚSICA/SOROLL

EFECTE

Quin material necessitem per dissenyar-lo? Doncs de moment, un full DIN A-3, un regle, un llapis, una goma d'esborrar, molta imaginació i un cabàs de paciència!

ARA CADA GRUP HA DE TREBALLAR LA SEVA RONDAIA...

Cada grup ja ha triat almenys una rondaia. Tot i això, estem dispostos a anar més enllà i volem sorprendre els nostres companys.

Ja sabem quines funcions tenim en el nostre grup i ja hem après dues tècniques de treball cooperatiu: 1,2, 4 i llapis al mig.

TRIEM LES RONDAIES I... MÉS!

Avui hem dut rondaies a classe i hem format els grups de treball, a més a més, a cada grup han sortit idees sobre què podem fer amb les rondaies a més de conventir-es en ficcions sonores, però no us ho direm!

QUINES RONDAIES HEM DUT A CLASSE?

• Aroha: es fameliar
• Unai: es barruguet
• Marta: la rateta polideta i tot un llibre de rondaies!
• Irene: tots iguals. També l'ha portada enregistrada per ella.
• Hugo: n'ha portat moltes!
• Pau: ens ha dut un llibre amb moltes!

GRUPS DE TREBALL:

NOM DEL GRUP: L'ampolla i es fameliar

Rondaia: es fameliar

1. Jose
2. Àlex
3. Víctor
4. Arhoa

NOM DEL GRUP:

Rondaia: qui busca sempre troba

1. Jonathan
2. Amanda
3. Joan Marc
4. Justin

NOM DEL GRUP: Els 4 fantàstics

Rondaia: fades
1. Paula
2, Marta
3. Hugo
4. Jordi

NOM DEL GRUP: Els barruguetssssssssssssssss

Rondaia: es barruguet.

1. Unai
2. Irene
3. Yalile
4. Pau

TANQUEM ELS ULLS PER ESCOLTAR L'ILLA DEL TRESOR... I TAMBÉ ELS OBRIM!

REFLEXIONS PER VERSIONAR LES NOSTRES RONDAIES

Entre tothom hem acordat què cal per dur endavant el nostre projecte, bona feina!

• Il·lusió
• Emoció
• Paciència
• Concentració
• Treball en equip
• Una història que contar, és a dir, una rondaia.
• Un guió
• Personatges
• Veus
• Efectes sonors
• Música: per situar-nos, ambientar, transmetre emocions i també per marcar transicions.
• Tecnologia: micròfons, altaveus, auriculars, ordinadors, programa per enregistrar (Audacity)

EL SEGON DIA: ENS CONTEM RONDAIES QUE NO CONEIXEM

ENS CONTEM RONDAIES QUE NO CONEIXEM...

EL PRIMER DIA: ENS CONEIXEM I ENTENEM QUÈ FAREM

El primer dia de classe ens vàrem conèixer, vàrem fer un joc al pati, vàrem anar per les escales de l'institut buscant fameliars i bruixes...




També ens van explicar que tindríem un diari d'aprenentatge per apuntar el que fem cada dia i com ens sentim. Cadascú de nosaltres va fer la seua portada, bé, alguns no la van acabar.

ALGUNES PORTADES DELS NOSTRE DIARIS D'APRENENTATGE

RONDAIES D'ARREU DEL MÓN

Per començar, veureu com al·lots i al·lotes com vosaltres han escoltat i narrat històries molt paregudes a les que vosaltres versionareu, hi trobau ja alguna semblança?

TAMBÉ EL TEU MILLOR AMIC ET POT FER ANAR MALAMENT
	(del poble mondo, Equatòria Occidental, sud del Sudan)
	Temps era temps, l'esparver i el gall eren amics. Cada matí l'esparver anava a veure el seu amic i parlaven de moltes coses. Un dia, el pollastre va decidir fer-li una broma. El gall tenia per costum estar-se al sol amb una ala estesa que li amagava una pota. Mentre el gall estava en aquesta postura, el seu amic va arribar a casa seva.
	— Què tens? — li va demanar l'esparver — Que has perdut una pota?
	— Ui — li va respondre el gall — que no saps que al poble no hi ha carn?. M'he hagut d'arrencar una pota per donar-la als meus fills perquè la facin servir d'esquer per pescar. Així podrem fer bullir l'olla amb alguna cosa a dintre.
	— Ai; no ho sabia, que ens poguéssim arrencar una pota — va dir l'esparver —. Doncs és bona idea. Demà ho faré.
	L'endemà al matí a primera hora l'esparver va fer venir els seus fills més grans i els va explicar aquella nova manera de pescar.
	— Vinga — els va dir — ja em podeu arrencar una pota i anar a pescar.
	— Però pare, no et moriràs si t'ho fem? — li va dir plorant un dels fills.  — No, això no et mata. El meu amic els gall ja ho ha fet.
	De manera que els fills grans es van posar a tibar-li la pota fins que la hi van arrencar.
	Al cap d'una estona van tornar amb els peixos que havien pescat. En arribar a casa, però, van trobar el pare cargolant-se de dolor i a les portes de la mort. Va fer-los acostar al capçal del llit i els va dir:
	— Si us hagués escoltat, fills meus, ara no m'estaria morint. Tot això ha passat perquè he fet cas de l'absurd consell que em va donar el meu amic el gall. Ell ha estat el causant de la meva mort. Sentiu bé això que us dic: cada vegada que veieu algun pollet de la família del gall, atrapeu-lo per merjar-vos-el.
	Des d'aleshores que els esparvers i els galls són enemics. Els esparvers sempre miren de prendre-li els pollets, i els galls sempre estan a l'aguait, vigilant si ve cap esparver.
		catacrac, catacric,       conte contat, conte finit

VASILISA POPOVNA

Del recull Cuentos Populares Rusos d’A.N.Afanásiev

Això va ser una vegada en un cert regne, en un cert país, un pope anomenat Vasili. Tenia una filla, de nom Vasilisa i de llinatge Vasílievna, que solia vestir robes masculines, muntava a cavall, disparava amb fusell i totes les coses que feia no eren pròpies d’una donzella.

Per això, molt poques persones sabien que era una xicota i, pensaven que es tractava d’un xicot, la cridaven Vasili Vasílievich. Però encara més perquè a Vasilisa li agradava molt beure unes copes de vodka, i això, com és sabut, no és fet per a jovenetes.

Un dia el zar Barjat ( que així s’anomenava qui regnava aquell pais) anava de cacera i es va creuar amb Vasilisa que, a cavall i vestida d’home, també estava caçant. El zar Barjat, en veure-la, va preguntar als seus servidors:

–Qui és aquest jove?

Un dels servidors va respondre:

–No és un xicot, majestat, sinó una donzella. Sé molt bé que és la filla del pope Vasili i es diu Vasilisa Vasílievna.

Així que el zar va tornar al seu palau, va enviar un missatge al pope Vasili dient-li que enviara al seu fill Vasili Vasílievich a visitar-lo a palau i a menjar a la seua taula.

Mentrestant va anar a consultar a una velleta, emparentada amb la bruixa Iagà i que vivia en el pati del palau, sobre com podia descobrir si Vasili Vasílievich, era certament una donzella.

La velleta li va dir:

–Penja a la teua cambra un bastidor de bordar a la paret de la dreta i un fusell a la paret de l’esquerra. Si Vasilisa Vasílievna és certament una donzella, primer prendrà el bastidor de bordar; si és Vasili Vasílievich, prendrà primer el fusell.

El zar Barjat va escoltar el consell de la velleta i va manar els seus servidors que portaren el bastidor de bordar i un fusell a la seua cambra.

Quan el missatge del zar va arribar a les mans del pope Vasili i aquest li la mostrà a la seua filla, Vasilisa va anar a l’estable, va ensellar un cavall gris, cavall gris de crins grises també, i va partir cap al palau reial.

El zar Barjat va eixir a rebre-la. Ella va resar una pregària amb devoció, es va senyar segons manen les Escriptures, va fer reverències als quatre punts cardinals i, una vegada va saludar cortesment al zar Barjat, va entrar amb ell a les cambres reials.

Els dos asseguts a la taula van beure licors forts i menjaren riques viandes.

Després Vasilisa anà a recòrrer les cambres reials en companyia del zar Barjat. I tan bon punt va veure el bastidor de bordar, es va sobtar:

–Quina cosa tens ací, zar Barjat? Sembla mentida que tingues a la teua cambra una ximpleria de donetes com aquesta. Ni en somnis hem tingut res mai semblant a casa de mon pare!

Més tard es va acomiadar educadament del zar Barjat i va tornar a sa casa. I el zar es quedà amb el dubte si seria una donzella de veritat.

Havien passat alguns dies quan el zar va enviar un altre missatge al pope Vasili demanant-li que li enviara de nou al seu fill Vasili Vasílievich. Quan Vasilisa se n’assabentà, anà a l’estable, ensellà el cavall gris, cavall gris amb les crins grises també, i va partir cap al palau reial.

El zar va eixir a rebre-la. Ella el saludà cortesment, va fer una pregària amb devoció, es senyà com manen les Escriptures i s’ajupí als quatre punts cardinals.

Tot i seguint les indicacions de la mateixa velleta de l’altra vegada, el zar manà barrejar perles amb els llegums secs que acompanyaven el sopar: si certament era Vasilisa una donzella, aniria guardant les perles en el seu puny; si era Vasili, un xicot, les tiraria baix la taula.

Una vegada va arribar l’hora de sopar, el zar es va asseure a taula amb Vasilisa a la seua dreta, i junts començaren a beure licors forts i bones viandes.

Quan serviren els llegums i Vasilisa ensopegà amb una perla quan es portava la cullera a la boca, ho tirà tot baix la taula i es va sobtar:

–Quina porcada és aquesta que han barrejat amb els llegums? Sembla mentida que al palau del zar Barjat posen al menjar una ximpleria de donetes com aquesta. Ni en somnis ha passat una cosa així a casa de mon pare!

Més tard, s’acomiadà educadament del zar Barjat i tornà a sa casa. I el zar es quedà amb el dubte si seria certament una
donzella, tot i que es moria per saber-ho.

Un parell de dies després va manar escalfar el bany, seguint les indicacions de la mateixa velleta, perquè li va dir que si era efectivament una donzella, Vasilisa no acceptaria de cap manera anar al bany amb el zar. Així que el bany va ser escalfat.

I de nou el zar Barjat va escriure al pope demanant-li que anara a visitar-lo Vasilisi.

Tan bon punt Basilisa ho va saber, es dirigí a l’estable, ensellà el seu cavall gris, cavall gris de crins grises també, i va partir cap al palau reial.

El zar la va rebre al pati d’honor. Ella el va saludar amb cortesia i anà a la cambra a per una estora de vellut. Allí va resar una pregària amb devoció, es va senyar com manen les Escriptures, i va fer una reverència als quatre punts cardinals. Després s’assegué a la taula en companyia del zar Barjat i començaren a beure fots licors i a menjar bones viandes.

Una vegada acabaren de menjar, el zar va preguntar:

–T’agradaria banyar-te amb mi, Vasili Vasílievich?

–A les ordres de sa majestat—va dir Vasilisa--. Precisament sóc un gran afeccionat als banys de vapor i fa molt de temps que no en prenc cap.

Així, anaren tots dos junts al bany. I mentre el zar Barjat es despullava a la cambra del costat, Vasilisa tingué temps de prendre el bany i anar-se’n d’allí. El zar ja no la va trobar. Mentrestant, Vasilisa va escriure al zar una noteta que manà entregar-li quan també ell acabara el bany. I la noteta deia:

–Ets un ximple, zar Barjat. Un ximple que no veu el que té davant dels nassos. Perquè has de saber que jo no sóc Vasili, sinó Vasilisa.

Així es va quedar el nostre zar Barjat amb un bon pam de nassos. Perquè veieu com de sabuda i enginyosa era la nostra Vasilisa Vasílievna!

 

 

catacrac, catacric,

                  conte contat, conte finit

La llegenda de Huascaran
                                                          
(Llegenda peruana dels yungas de Yungay, Ancash)


 l regne de la serralada dels Andes al paradís de la Vall del Callejón de Huaylas vivien els déus. El déu Suprem, Inti ( el sol), tenia una filla anomenada Huandoy. 
Huandoy era tan bonica com una tendra i fresca orquídia. El seu pare pensava casar-la per a tota l'eternitat amb un déu de bellesa similar i de les mateixes virtuts. Però al cor de la vall, dins el poblat dels Yungas, Yungay, hi vivia un gentil i valent príncep mortal, anomenant Huascarán, que es va enamorar profundament de la bonica Huandoy. La Hunadoy corresponia el gran amor del príncep. Es trobaven d'amagat, eren feliços i sentien una forta passió i tendresa l' un per l'altre.

Quan el déu pare va assabentar-se dels amors entre la seva filla i el príncep mortal, li va suplicar que ho deixés, que viure amb un príncep mortal no era convenient per a una deessa. La passió dels joves prínceps era superior a les súpliques del pare als seus consells i sermons.
Tan gran va ser la ràbia que va sentir el déu suprem, Inti, davant la força d'aquest amor amb un mortal, que va maleir la parella d'amants i els va condemnar per sempre i per a l'eternitat a viure separats. Els va convertir en dues grans muntanyes de granit i els va cobrir de neus perpètues per a calmar la seva ardent passió. Entremig de les dues muntanyes va situar una vall estreta i profunda per tal que estiguessin totalment aïllats. En la seva fúria, el déu pare va elevar les muntanyes a una alçada majestuosa, per tal que els prínceps, per sempre més, es puguin veure, però mai més no es puguin arribar a tocar.

Els enamorats ploren pel seu dolor, fonen gota a gota la neu que els cobreix i els seus plors d'amor s'uneixen en un llac de color blau turquesa per tota l'eternitat. Aquest llac rep el nom de Llanganuco i el trobareu si un dia aneu al Perú, a una altitud de 3.400 metres sobre el nivell del mar. Les muntanyes, que porten el nom dels prínceps Huandoy i Huascaran, tenen una altitud de 6.560 metres i 6.768 metres, són les muntanyes més altes de la vall i de tot el país.

I llegenda contada llegenda acabada.

QUI SÓN?

Podeu recóneixer aquests éssers? Qui són? On viuen? Heu vist mai cap? 

Anem a llegir les escales de l'institut i...   a investigar!

 

COMENÇAM CONTANT HISTÒRIES...

Sabíeu que arreu del món es contaven les mateixes històries? Sabíeu que la gent que les contava mai no es va conèixer? Sabíeu que a Eivissa hi van passar moltes d'aquestes històries i que els seus personatges encara estan entre nosaltres?

Esteu preparats i preparades per descobrir-los? Per investigar-los? Per donar-los veu? Segur que sí!

Ah, per cert, algú de vosaltres sap qui viu aquí?

Qui s'atreveix a contar una rondaia?