Estàvem mirant un video de una ficció sonora de una pelicula que es deia "L'illa del tresor", i vàrem comentar que quan enregistràvem un audio de la nostra veu, l'escoltavem diferent a com l'escoltem habitualment.
Ara ho explicaré:
Quan escoltes la teva veu gravada, s'escolta més aguda, com si li faltessin tots els tons greus i la reverberació que fan que la teva veu et soni millor. La raó d'això es troba en el fet que quan parlem, la nostra veu s'inicia en dos camins diferents cap al nostre òrgan del sentit de l'audició, l'òrgan de Corti. Situat de la còclea, dins de l'oïda interna, aquest òrgan és el que s'encarrega de convertir l'energia vibratòria de les ones sonores en energia nerviosa.
El primer camí és el més conegut i, especialment, més tingut en compte: l'extern. El so que surt de la nostra boca és traslladat per l'aire cap a les nostres orelles, i és conduït des del canal auditiu extern, passant pel timpà i arribant fins a la còclea. Aquest procés és conegut com conducció aèria, però com que la boca està tan propera a cau d'orella, el procés és gairebé instantani. Això es important perquè el segon camí que fa el so fins a la nostra còclea sembla més indirecte.
Quan parlem, a més d'expulsar so cap a fora del nostre cos, també ho estem fent cap a dins, i aquest es transporta a través de la nostra estructura òssia mitjançant els teixits del cap, que per les seves característiques, reforcen les vibracions de baixa freqüència, que li donen aquest to més greu a la nostra veu. Com és aquesta via la que predomina, nosaltres escoltem el resultat d'aquesta conducció interna del so.
ALEJANDRO CARDONA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada